Tic tac tic tac. El temps avança inexorablement. S'escola com la sorra entre els nostres dits. Recordo descobrir aquest fenòmen en algun moment de la infantesa i desitjar ser petita per sempre més i viure sense mirar el rellotge, gaudint del moments feliços sense pensar en res més. Però inevitablement el temps passa i ens fem grans i conscients, conscients que el temps fuig i nosaltres correm darrera d'ell perseguint somnis o potser en moments de lucidesa respirem i alçem els ulls al cel, contemplem els núvols i el temps s'atura un instant.
S'ha acabat el 2016, un any que no tornarà, en el que hem gaudit, patit, somniat, treballat... Tot queda enrera.
I ara encetem un any nou per afrontar nous reptes o per deixar passar davant els nostres ulls com un núvol. Tot està bé si a tu t'està bé...
Però et convido a ser protagonista de la teva vida i decidir conscientment com vols que sigui aquest any. Què necessites? Què t'està faltant? Què vols deixar enrera?
Pensa. Si no ets tú, qui? Si no és ara, quan?
Feliç 2017, un any per estrenar. La vida ens regala un nou dia, un nou mes, un nou any. En que vols emprar aquest temps?
S'ha acabat el 2016, un any que no tornarà, en el que hem gaudit, patit, somniat, treballat... Tot queda enrera.
I ara encetem un any nou per afrontar nous reptes o per deixar passar davant els nostres ulls com un núvol. Tot està bé si a tu t'està bé...
Però et convido a ser protagonista de la teva vida i decidir conscientment com vols que sigui aquest any. Què necessites? Què t'està faltant? Què vols deixar enrera?
Pensa. Si no ets tú, qui? Si no és ara, quan?
Feliç 2017, un any per estrenar. La vida ens regala un nou dia, un nou mes, un nou any. En que vols emprar aquest temps?
